vivim en un món de possibilitats que s'eixampla o angoixa desconcertant-nos a cada instant, on les remors de les passes dels altres cada cop ressonen més llunyanes i ens des-esperen d'aterradora solitud
irresolts i impacients ens llancem en una fugida endavant desenfrenada per afirmar-nos en un dolor cada cop més persistent i insuportable, res ens consola i lluny de lleurar la terra per conrear nous valors que ens alimentin, despreciem les llavors de l'autenticitat entre les deixalles descuidades i passives de l'oblit
el pànic i la consciència de no tenir res que ens aixoplugui, tan sols el teu cos, els teus ulls, el teu cor, els teus dits i la pàgina en blanc perquè hi escriguis, dibuixis, pintis, escoltis, caminis, descansis, dancis, vetllis, descansis, cantis, descansis... qui ets i què vols, i encara més: com i quan vulguis...
els segons es despullen com fulles a la tardor esperant que els acullis, els vesteixis i els tenyeixis dels colors que més t'agradinaquesta llum que no et decideixes a encendre, roman pacient a la penombra i tan sols
necessita una guspira de confiança per enlluernar l'univers i compartir emocions i temences amb aquest entorn que per moments pren un nou caire, una nova dimensió, transformant-se en un preciós paratge que et convida al descobriment de la meravellosa magnitud de l'aventura quotidiana que emprens cada dia quan et lleves
bon dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada